Espai d’Acompanyament i Ajuda Mútua (EAAM)



Introducció – Context Social

A la nostra societat tothom pot entendre que existeixen determinades persones en risc d’exclusió social a causa de discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials que necessiten de la nostra ajuda. El problema ve donat quan som reticents a creure o afirmar que existeix una discapacitat social. Determinades persones tenen grans dificultats per a accedir a un lloc de treball, i fins i tot si el troben la dificultat, després, és mantenir-lo. Sovint són clients dels serveis socials i d’altres serveis de l’administració; presenten problemàtiques afegides com toxicomanies, problemes psicològics, causes amb la justícia o haver estat un llarg període de temps sense treballar i per tant amb una situació econòmica molt precària.
Cal, però, no caure en una sensació de derrota, ja que sovint trobem que aquestes persones, en un context d’acompanyament i d’activitat continuada, evolucionen, aconsegueixen una gran
millora pel que fa a habilitats socials, personals i fins i tot laborals. En molts casos és possible evitar un deteriorament encara més gran de les seves potencialitats.
En una situació de crisi econòmica mundial com la que estem vivint actualment, en què la taxa d’atur s’apropa al 20%, podem entendre que aquells que ja patien una situació de risc
d’exclusió social tenen ara menys possibilitats encara d’accedir a un lloc de feina i a una vida més normalitzada.
No hem de considerar, però, que l’atur comporta només una manca d’ingressos i de realització personal. Cal fer-nos altres plantejaments i reflexions. El model de treball entès com una eina d’èxit que ens ha de permetre consumir, gaudir d’un estatus social i continuar alimentant aquest fictici “estat del benestar” ha entrat en crisis. I no perquè aquesta idea no sigui veritat, sinó perquè un model basat en la competència, l’individualisme i el consum com a objectiu final és conflictiu i no permet que podem desenvolupar altres reptes que tenim com a persones.

No és gens difícil trobar en converses amb la gent, que la majoria de les fites de la nostra vida estan lligades als diners. Sovint oblidem que la majoria de vegades que hem aconseguit algun objectiu important ha estat gràcies, o en col·laboració, amb d’altres persones, unides per a assolir un objectiu i una fita comuns. S’ha demostrat que quan la persona és el centre, se la té en compte, es treballa amb empatia i en equip, el seu potencial adquireix més força, hi ha més complicitat, cosa que repercuteix en un major rendiment també en termes empresarials.

► El nostre projecte. ESPAI D’ACOMPANYAMENT I AJUDA MÚTUA

Des de què es va crear l’associació Dimas, l’any 1995, l’ideari i la voluntat sempre han estat els mateixos: poder recuperar la persona (en risc d’exclusió, socialment exclosa o amb dificultats d’inserció a la societat ).
El grup de voluntaris que van formar l’associació van valorar molt la importància d’acompanyar dins de la presó, però van detectar la carència, el buit i la manca de recursos amb el que es trobaven en finalitzar la condemna i sortir d’allà. No existia cap recurs pont que els ajudés a fer el traspàs, l’adaptació, l’acompanyament per tal que la inserció a la societat fos quelcom real. És per això, que es va considerar que un bon punt de partida era proporcionar un lloc de feina. És el que actualment fa l’empresa d’inserció, creada amb la finalitat d’oferir el treball com a mitjà per a arribar a altres millores personals (autonomia econòmica, recuperació d’hàbits i habilitats laborals, formació, etc.).

A Dimas considerem, però, que el treball només és un dels vèrtexs de la persona. Per poder recuperar-la realment i dotar-la dels recursos necessaris per a viure en societat es fan essencials l’ACOLLIDA i l’ACOMPANYAMENT per tal d’atendre la persona des d’una perspectiva global, des de tots els àmbits que la componen: treball, família, amics, temps lliure, salut,
formació, …

Durant el temps que portem treballant amb les persones que ens arriben a Dimas hem anat detectant moltes necessitats: de ser escoltats, d’orientació, d’acompanyament, de saber com ocupar el seu temps lliure, de fer esport de forma econòmica, de tornar a fer amics, d’aprendre a dedicar-se als fills, de canalitzar i reduir la seva angoixa, de jugar, de divertir-se de forma
diferent a com ho han fet fins el moment, … A totes aquestes necessitats no podem donar resposta des de l’estructura empresarial, és per això que l’Associació posa en marxa un nou projecte que pugui proporcionar recursos orientats al desenvolupament integral de les persones que atenem.

► Desenvolupament del projecte

Objectius

  • Frenar el deteriorament personal en tots els seus aspectes (físic, mental, relacional, etc.)
  • Acompanyar i orientar a través de l’escolta activa i el diàleg.
  • Treballar junts valors com l’ajuda mútua, el compartir, el respecte a l’altre, el valor d’un
  • mateix, la transcendència, …
  • Entrenar la “musculatura” tant física com mental.
  • Proporcionar eines socials que ajudin a la recuperació de la persona.

Col·lectius

S’oferirà el recurs a persones vinculades a Dimas, el CAS de Granollers, Serveis Socials de Granollers, Les Franqeuses, àrees de promoció econòmica, altres entitats socials (Voluntaris de presó, Xiprer, associació Caliu, casals de barri, etc.) i altres persones que coneixem a títol personal i que els pot ser útil i beneficiós.

Equip humà

Hi haurà un equip coordinador format per tres persones amb experiència en portar grups i amb formació específica: Dèlia Viedma, Felisa Fernández i Susana Sánchez. La funció d’aquest primer equip serà d’una banda coordinar l’equip de voluntaris/es i d’altra dirigir i dinamitzar els grups d’acompanyament i ajuda mútua.

Els projecte està obert a la participació d’altres persones i entitats voluntàries que vulguin aportar la seva iniciativa, interès, sensibilitat, experiència, dedicació i temps. Ja sigui a partir de la seva experiència professional o del seu bagatge i experiència personal.

Metodologia

La idea és formar grups d’acompanyament a on els participants puguin compartir la seva experiència, dubtes, preocupacions, èxits aconseguits, etc. i a la vegada se’ls pugui orientar i proporcionar recursos que necessitin, que estiguin al nostre abast ja sigui creant-los nosaltres mateixos o derivant-los a d’altres que ja existeixen a la ciutat. No es tracta de repetir recursos sinó aprofitar els ja existents i organitzar-ne de nous si fos necessari. Igualment, l’anomenen
espai d’ajuda mútua perquè volem aprofitar la pròpia experiència. Molts han passat per situacions similars, han trobat possibles solucions, d’altres viuen molt angoixats perquè no han conegut res diferent, no saben donar-li la volta a la situació que els està ofegant, … Ningú pot ajudar i entendre més que aquell que ha viscut el mateix.

El recurs serà voluntari, però sí s’exigirà a la persona un compromís lligat al seu treball a Dimas, al tractament al CAS, al seguiment des de Serveis Socials (RMI), al servei de salut mental, etc. cadascú al que ja estigui assistint normalment.

Ubicació

Tot i que disposem d’un espai físic a la seu de Dimas a l’avinguda Sant Julià, 83 de Granollers a on es pot desenvolupar el projecte s’han posat a la nostra disposició els locals de la parròquia de St. Francesc de Bellavista i per qüestions de proximitat i facilitat de desplaçament pels participants s’ha decidit començar allà.

Temporalització

S’inicia el projecte a l’octubre de 2010 amb un grup inicial de quatre persones, però amb la intenció que es pugui ampliar. Si arriba el moment que el grup s’hagi fet massa nombrós hi ha la possibilitat de fer més d’un grup. Es preveu realitzar les sessions d’una hora i mitja de durada. Actualment ens estem trobant els dijous a la tarda de 17:45h. a 19:30h.

Continguts i aspectes a treballar

Tenint en compte que es vol partir molt de la seva iniciativa, motivació i interessos personals a l’hora d’organitzar i proposar activitats es planteja desenvolupar els objectius del projecte potenciant tres àrees bàsiques:

  • La formació personal i professional. A partir del diàleg, de parlar de temes que els preocupin (primer més generals i, a mida que es vagin sentint més còmodes, comunicarse a nivell més personal) es plantejaran tallers diversos: eines de recerca de feina, millora de les habilitats personals, recursos per a afrontar moments de tensió i/o angoixa (reiki, ioga, …).
  • L’experiència activa a través del “Laboratori d’activitats laborals”. Es plantegen diferents propostes: muntar un hort com a tasca bàsicament terapèutica (tot i que si es produeixen fruits es poden comercialitzar), tallers de nàutica (aprendre el funcionament de la vela, manteniment dels vaixells, etc.), diferents tallers relacionats amb les arts (pintura, manualitats, música, etc.) …
  • L’acompanyament com a eix transversal Sovint diem que vivim en un món cada cop més individualitzat, en el que es dona prioritat a aconseguir el que cadascú vol per sobre dels interessos de la resta de persones amb les que vivim i compartim en societat. Constatem que en temps de crisi aquest fet s’accentua perquè quan hi ha més necessitats cadascú protegeix amb zel la seva parcel·la amb un instint de protecció que no ens permet pensar en la resta de persones amb les que compartim feina, comunitat, família, entorn, etc.

Igualment, se senten veus que afirmen que, tot i que vivim en un món caracteritzat pel gran desenvolupament de les tecnologies de la informació, a on les vies de comunicació són tan diverses (el telèfon mòbil, Messenger, facebook, ….) existeix una gran manca de comunicació entre les persones. No és el diàleg un valor de moda. Poques vegades l’individu s’ha sentit tan sol i potser tan aïllat com actualment.
Des de Dimas volem recuperar i potenciar aquest valor: el diàleg, el parlar de tu a tu. Des d’aquesta individualitat que ens fa créixer com a persones i que ens capacita per viure en societat, amb llibertat, però d’una manera responsable i respectuosa amb l’entorn i les persones amb les que convivim.

Volem desenvolupar aquest valor des de l’acompanyament. És per això que el treballarem com a eix transversal que es donarà en totes les accions i activitats que es desenvolupin dins de l’Espai d’Acompanyament i Ajuda Mútua (EAAM).

És aquest l’objectiu primer i més important; que el treball a través de les diferents activitats o tallers ens portin al que considerem el centre del nostre projecte: LA PERSONA.

Formació del voluntariat

Donat que el projecte EAAM el portarà a terme bàsicament un equip de voluntaris caldrà vetllar per la contínua coordinació de totes les persones implicades en el projecte i la formació contínua de tot el personal voluntari. Es considera necessari i indispensable que el voluntariat que participi del projecte estigui format en allò que desenvoluparà i oferirà. Tanmateix, es
procurarà una formació continuada en relació a les necessitats del projecte: drogodependències, trastorns mentals, característiques dels col·lectius, treball amb grups, habilitats socials i grupals, etc. de la que pugui participar l’equip de dinamitzadors.